9/9/14

LO QUE EL CUBISMO SE LLEVÓ (SÓLO O EN COMPAÑIA DE OTROS... VANGUARDISTAS)




Ayer nos acercamos al MNAC, para poder admirar en sus últimos días, la exposición de Tapiró, un orientalista compañero de Fortuny, pero éste de piñon fijo.
No caímos en que era lunes y nos quedamos en la calle.
Teníamos unas horas por delante y tomamos las escaleras mecánicas (como de metro o Corte Inglés) que suben o bajan de Montjuic y nos acercamos al Caixaforum. Fué plato de segunda mesa, pero ellos no se enteraron.
Allí daban, (dan) dos superproducciones de campanillas, Una visión del Sorolla más mediterráneo (o sea Sorolla) del que ya hablaré más adelante, podría llamarlo "La Luz del Mediterraneo con bombillas de bajo consumo" y "La Belleça Captiva", una muestra de joyas de pequeño formato del Prado, que aconsejo encarecidamente visitar.
Vereis bellas tablas góticas, un maravilloso Memling, Boscos, Bruegueles (Viejo y joven) un prodigioso Rubens de medio tamaño, un pequeño esbozo suyo, situado ante el lienzo definitivo, pintura esta de gran tamaño, pero de un colaborador suyo, donde además de aquello tan manido de la calidad de los bocetos, se ratifica que "El que vale, vale".
Asi avanza la historia hasta llegar a una obra indescriptible; no por el tema, muy barroco él, sino por el fondo, que se avanza tres siglos y alcanza a De Chirico o Magritte , aunque bien pensado, a lo que nos acerca es al teatro, atrezo y demás, del ya de por si teatral barroco.
Me lancé a la información y sólo se sabe que se trata de un anónimo francés del XVII, "El alma cristiana acepta su cruz"
Puede verse un bello y famoso Velazquez de la época italiana, que se dice se adelanta al impresionismo, pero que a mi  me remite más bien a los simbolistas y románticos.
Aparece algo de Goya, y al final del recorrido, dos maravillas que como decía el "speaker" en las subastas de pintura, a las que me llevaba mi padre de niño, pa' nada, pa' mirar (nunca se lo agradeceré bastante) decía el presentador: "Esta pintura de un discípulo de la escuela de Olot, prestigiaría él sólo, cualquier pinacoteca" y blandía la minimaza.
Las dos maravillas os las muestro tras el de las cruces y el de  Velazquez . El primero es  de Fortuny, con un fondo inconcluso, de una magnífica pared, en un ambiente japonizante, con unos trazos y raspados dignos del mejor Tapies. Y la otra es una belleza que siempre quise poder ver en directo (ya se que el Prado está cerca, pero los historicistas estuvieron varios años en la nevera)  "Doña Juana la loca recluída en Tordesillas" pareja de aquella otra maravilla "Juana la loca con el féretro de Felipe el Hermoso" ambas de Pradilla y sin comentarios.  Esta ultima no aparece en la exposición.

No tengo por costumbre subir al blog más que dibujos mios , pero hoy que me he decidido por obras de arte "de verdad", voy a concluir con dos Pradillas más, el último con unos efectos de luz y sombra magistrales. Alguien se imagina como alguien podía montarse esas escenas, con modelos, ropas, luces de gas y poco más que daguerrotipos en b/n?
Y para finalizar dos obras contemporáneas, una de Carl Gustave Heliquist y otra de Leon Belly.
Si podeis, ampliad esas maravillas o buscadlas en google a mejor resolución.
Ahora, parodiando al  replicante de marras, la Escarlata tambien de  marras, incluso a cierto juez,  puedo decir "Todo eso, como lágrimas en la lluvia, el cubismo se lo llevó... sólo, o en compañia de otros vanguardistas... y han tenido de pasar 100 años para que las cosas se vayan poniendo en su sitio... o no.

Del Sorolla con iluminación dudosa ya hablaremos.


9 comentarios:

  1. Vaig anar a "Caixa Forum" per veure la exposició de Sorolla i vaig trobar 3 exposicions, totes molt interesants.
    "Las reducciones jesuitas del Paraguay" no és de pintura però la recomano gràcies a la bona informació de les guies de la sala.
    A la exposició "La belleza cautiva", un dels quadres que mès em va impactar va ser aquest de Pradilla "Doña Juana la Loca recluida en Tordesillas".
    AL MNAC Tapirò és increible. No en tenia ni idea d'aquest autor i a mès a mès de Reus.
    Quan vaig veure a la tele l'anunci de la exposició, no me'l podia perdre. Com és possible que siguin aquarel·les ? semblaven fotos.
    Una abraçada

    ResponderEliminar
  2. Cert, Irati, el quadre de Pradilla (com tots els seus es impressionant)
    No et va semblar que la llum reconeguda en multitud de llibres i litografies del Sorolla, al Caixa forum quedava una miqueta rebaixada.?
    O las bombilles son de baix consum o tinc un principi de cataractes.
    Tu que hi dius?

    ResponderEliminar
  3. Potser sí la llum no acompanyava prou als quadres de Sorolla, però també hi havien quadres que no eren tant bons, al menys pel meu parer, on la llum no era la protagonista, com eren el quadres on apareixien el mar junt a roques sense mès.
    Una abraçada

    ResponderEliminar
  4. Posiblement vagin molt amb compte amb posar massa llum per no fer malbé els pingments.
    Al Musee d' Orsay, la sala dels pastels de Degas i Laurec, no es veu gaire res.
    També podría ser que estem mal acostumats amb els milers de litografíes de Sorolla amb llibres, la imatge reduida concentra el color i el "Brillo, contraste" pot fer meravellas i alterar les coses.
    Altra cosa es que amb cent anys, el colors clars, principalment el "Blanc de zinc", s' enfonsen, i no son el mateix, el barnis ajuda a enfosquir. Un altre cosa son les parets minimalistes totalment blanques del Caixa forum, que capturen i es mengen la llum ambiental i per contrast enfosqueixen les teles en lloc de destacarles.

    ResponderEliminar
  5. Irati: Si va agradarte Tapiró, pensa que el seu company Fortuny te també unes aquarel.les de tema orientalista increíbles.
    Pots trobar- ne al google, al museu de Montserrat hi ha una aquarel.la sorprenent perque sembla talment un oli "El venedos de tapissos", si ho busques així al google i poses "imágenes" ja m' ho dirás.

    ResponderEliminar
  6. Sí, Fortuny i Casals també són dels meus pintors preferits.
    M'agrada molt el tema etnogràfic perquè reflecteix la vida cotidiana, per això, Sorolla en aquest camp té molts quadres que m'encanten.
    És increible ! "El venedor de tapissos" una meravella.
    Moltes gràcies per la informació.

    ResponderEliminar
  7. Volia dir Casas, no Casals. Ramón Casas

    ResponderEliminar
  8. Es veritat, Irati, Casas, així com el seu amic Rosiñol, son dos grans pintors catalans, ajunten dues grans escoles de finals del 19, Impressionisme i Modernisme.
    Casas de ser francés, sería molt més reconegut.
    Contemporani de dos altres genis, que al no ser francessos, tampoc no son prou reconeguts.
    Wistler (semblant a Casas i a Rusiñol en la tècnica) i el genial Singer Sargent, pintor americá magnífic, no sols amb oli sino també amb aquarel-la, com que veig que t' agrada aquesta manera de pintar, et recomano, també, al google "Singer Sargent, Venecia" imágenes i veuras unes aquareles, no com las de Tapiró i Fortuny, sino a la manera més fresca i lleugera de traç que puguis imaginar.

    ResponderEliminar
  9. Mare meva ,quan em queda per saber i aprendre !!!
    És imposible conèixer tots els artistes que hi han al món.
    Aquest no el coneixia i mirant els quadres he vist que al menys dos els tinc en format de punt de llibre.
    Gracies de nou per la informació

    ResponderEliminar