Això va durar desde 1904 al 1938.
Cap el 1968, la van voler reeditar, però la segona part (diuen que "les segones parts mai...") no va tenir l' èxit esperat i l' any 1973 va desaparèixer.
Aquestaq peripecia m' ha servit per explicar, a mi, altres peripecies: vitals, socials, polítiques i el que volgueu al llarc dels següents 40 anys.
La revista volia atraure a la gent gran,que de nens la van conèixer, i també als nens que ho eren en aquells 70. El resultat va ser una revista que no acontentava del tot a ningú, als uns per presuntament massa "modelna", al altres, per presuntament "carca".
El millor d' aquells temps va ser coincidir amb el més florit dels joves ninotaires que ho han sigut en el mon editorial, fixeu-vos sinò: "Perich", "Ivà", "Fer", "Tom", "Joma", "Puig", "Picanyol", Beá", "Esparbé"... aixó, barrejat amb velles glòries com "Muntañola", "Escobar", "Garcia Lorente", "Palet".
Jo, que mai habia fet un còmic, hi vaig col.laborar amb il.lustracions de contes, narracions culturals, i una llarga sèrie d' esglesies romàniques que van fer que m' interessés pel tema fins avui dia.
El cas es que el company Pere Olivé (manaia de la revista) va animar-me a fer una sèrie d' historietes mudes i supercurtes, totalment lliurtes, i que ara mateix no se perque no vaig seguir....mai més.
Son els meus còmics més prehistòrics.
Encara que també diuen allò de que "Mai diguis mai més..."
No hay comentarios:
Publicar un comentario