L' ESPARREGUERA TENDRA

Com més gran em faig, més amant i gelós em sento del patrimoni tendre i sensible que ens envolta.
Tendre i sensible, en quant que més s' adiu amb allò que convencionalment anomenem cor o bé esperit.
Tendre i sensible, també, en quant a fràgil, víctima fàcil de l'espèculació.

Sempre serà més utilitaria una casa nova (amb l' alçada perceptiva) que una de planta i pis, vella i dubtosament "antiga", amb arbre, eixida i safareig.
Sempre serà més utilitaria una porta de P.V.C. que un altre de dovelles de pedra i fusta corcada de tota la vida.

Però el cert es, que el visitant ociós (qui va per feina, l'ignora) s' hi atura, alguna cosa l' atrau, i potser s' emporti a casa el record fàcil i gratuit d' una imatge digital.

Els dibuixants, desde sempre, hem tingut la missió, de treure de context i mostrar, aquest patrimoni tendre, sensible i fràgil.
Portarlo amunt i avall, palesarlo i fins i tot (quina pretensió) embellirlo, ha sigut la nostra feina.
I amb tristesa, recordarlo, quant ja no hi es present, (a no ser que un estament oficial, hagi tingut a bé defensarlo.
Així ha sigut sempre, i així serà.

Aquests dibuixos, formen part de la més sensible i tendra Esparreguera, el meu poble.
Per a descobrirlos, cal mirar enlaire, als voladissos, als sota balcons, als balustres dels terrats.
Per a descubrirlos, cal anar sense pressa, cal "badar", caminar pels carrers, practicant aquest verb, que segons l'Espinàs, no te traducció sencilla; i com al nostre patrimoni més tendre i sensible, el ritme de vida actual també posa en perill.

Gràcies Aurora Altisent (La Barcelona Tendra) per a descubrirme, ja fa uns quant anys, la relació entre patrimoni i tendresa.
Gràcies Josep María Espinàs, per descubrirme. ja fa uns quants anys, el "badar" com una de las "Belles Arts"
Isidre Monés