ELS MEUS COMPANYS PINTORS

Jo que no crec pas que tot el que diu la Biblia vagi a Missa (perdoneu la broma) si que crec que al costat de coses terribles i han meravelloses frases universals i superpositives, una es aquella de "Eclesiastès" que diu que " Hi ha un temps per a cada cosa".
Hom, encara que no es dediqui profesionalment al ensenyament, si ha après una professiò arriba un moment que li agradaría poder explicarla a gent.
El dibuix i la pintura, es una d' aquestes coses que potser no sabem per a que serveixen, però si es fa desde el temps de les cavernes serà per alguna cosa, no penso pas en el fet de viure de l' art, sino simplement en el fet disfrutarlo, i no només com a espectador.
Disfrutar com qui canta en una coral o toca un instrument  amb certa traça, com qui fa teatre d' afeccionats (amateur, en deien quand jo era jove)  el que escriu literatura  pels amics o a la revista del casal, o be ara en un blog.
Els companys de la gent gran que cada setmana ens trobem per pintar i dibuixar, ho fan (fem) per que totes aquestes coses son petites creacions al abast. Els metges i sicòlegs diran que aixó es bó perque estimula la ment, la convivencia, el control de la mà, 'autoestima.
Per a mi, aquesta petita / gran obra que exposem al nostre poble d' Esparreguera, es un orgull i una gran satisfacció.
Son gent que dibuixaven de petits (com tots els nens i nenes) i que la vida a dut per altres camins, ara, ja jubilats/es

 han volgut reempendre aquelles pràctiques gairabé oblidades, i ho fan molt bé, sense presses ni cap altra meta que disfrutar-ho, que no es poc.
Aqui hi ha acrilic, llàpis, pastel, aquarel.la i altres obres que presentaré en una segona entrada.
El meu pare, que era de costa, quand jo parlava d' Art, feia broma i deia "l' art que belluga",  doncs aquest també es un art que belluga, un art casolà, proper, de gent de 70 anys, però ben viu i ben digne.