En aquest temps, de lo efímer, de "l'utilitzar i llençar", que una revista per a nois i noies compleixi 50 anys, és un fenòmen digna d'estudi.
Jo hi veig 3 claus que han ajudat a conseguir-ho
1 Publicar textos i dibuixos de tots, i vull dir tots, els escriptors i il·lustradors del país de vàries generacions. Estic segur, com a mínim en la part gràfica (que és el meu negociat) que tots hi hem abocat la creativitat que ens han negat altres llocs i circumstàncies.
2 Magnífiques traduccions d'en Jané, Carbó i d'altres, de sèries d'èxit que tots tenim al cap: "Barrufets", "Jan i Trencapins", "Sergi Grapes" o "l'Estefi"
3 La catalanitat de la revista, allò que deia Espriu de "Salvar-nos els mots". Situats al 62, sense TV3, sense diari Avui, ni emissores en català, quant el "Bilingüisme" era un mot ignorat, aquesta catalanitat ha estat un gran valor, tangent al valor artístic i gràfic de la revista, però valor a la fi.
I com a gracieta diré... que comptar amb mi des del 68 fins avui mateix, és un valor ben evident.
En aquest 44 anys de col·laboració (cap client m'ha durat tant, Alerta!) he publicat dibuixos per a contes, còmics i unes quantes portades, aquí teniu les que he trobat a casa.
I això també compta: La meva filla Núria, (la del grup Animic) que té 28 anys, va dir-me ahir mateix, "No llenceu pas mai els 700 Cavalls Forts que teniu apilats a las golfes...!!!"
Boniques portades. És molt meritori que una revista així hagi arribat als 50 anys d'història.
ResponderEliminarSalutacions.
¡Hola Isidro! estas que no paras, son preciosos los trabajos y totalmente de acuerdo con tu hija, quien guarda puede que mañana tenga un tesoro, nunca se sabe sólo es cuestión de tener lo que otro necesita.
ResponderEliminarMi más sincera felicitación.
Recibe un cordial saludo.
La primera portada es realmente impresionante. ¡Qué maravilla!
ResponderEliminarAbrazos
De acuerdo contigo, es de los trabajos que me siento más orgullosos, hay gente muy próxima que opina que en 45 años, insistí muy poco en los dibujos bizarres, bueno... había que vivir... y comer cada día, no se... igual aun estoy a tiempo. las ganas "aun" no faltan.
Eliminar