EL MEU GÒTIC

Potser m' apropio de masses coses: "Els meus còmics", "Els meus donettes"... "El meu Gòtic"
Però es que jo vaig naixer a tocar del Barri Gòtic, entre el Palau de la Música i el mercat de Santa Caterina.
Travessant la Via Laietana, la Catedral, sense travessarla Santa María del Mar.

Si es cert el que deien la gent dels poblats africans, als viatgers blancs que hi anaven fa 100 anys a retratarlos " No vulguis prendrem l' anima! " , jo he pres molta anima del "Gòtic".
El "Gòtic", de petit, em feia una mica de por, m'inquietava, com ho fa tot l'art que
m'interessa.
De petit anava amb el pare, a donar pa las oques del claustre de la Catedral.
Alla mateix, amb 13 anys, vaig fer la meva primera "Urban Sketch" (va coincidir amb l'únic dia del any es que es podia visitar el cos incorrupte de Sant Oleguer)
A Santa María del Mar, hi anava de més gran amb aquarel.les i cavallet.
I fins ahir mateix, a prendre milers de racons amb màquines de retratar cada cop més petites.

Cada un d' aquest dibuixos, tenen una petita historia.
La Porta de pas al claustre des de el carrer del Bisbe, just devant l' estanyol de las oques.
Un dibuix a pastel de la porta de la Pietat, a tocar del absis, la Catedral més recóndita.
Una vista del "Gòtic", desde el terrat d' un parking veí (cal anar preparat)
Sant María del Pi, un pastel de capvespre, des de el balcó d' un hostal a la mateixa plaça.
I un carrer mitjeval del barri de Santa María, petit homenatge als gran dibuixants: "Dionisi Baixeres" que ens va deixar magnífics dibuixos de carrers de Barcelona ja desapareguts, o al popular "Reñé" que de petit, veia fer bonics dibuixos amb "canya" i tinta.

Si, segur que en tants anys, n' he xuclat una mica d' aquest esperit.
Potser tot el que tinc de "gòtic".